“No eren bruixes, eren dones”

“No eren bruixes, eren dones”

El col·lectiu editor de la revista d’història Sàpiens ha engegat una campanya de reparació i dignificació de totes aquelles dones reprimides i assassinades sota les acusacions de bruixeria entre els s.XV i XVII a Catalunya. Sota el nom «No eren bruixes, eren dones», la campanya ja porta més de 10.000 adhesions i es preveu realitzar actes de desgreuge arreu del territori català, involucrant les administracions i institucions públiques per tal que la dignificació es faci al més alt nivell, tal com ho han fet altres països d’Europa com Escòcia, Noruega o Suïssa.

31/03/2021

Lee el reportaje en castellano.

Portem molts anys de retard. S’estima que més d’un miler de dones van ser represaliades sota l’acusació interessada i fanàtica de bruixeria durant els segles XV i XVIII. La campanya propulsada per l’equip de Sàpiens es fonamenta en l’ampli reportatge que ofereix la revista aquest mes de març: un recull de totes les investigacions entorn la cacera de bruixes de les últimes dècades a Catalunya i la publicació d’un cens complet dels judicis per bruixeria. Per acompanyar tot aquest treballa divulgatiu, es va pensar en fer un pas més cap a la reparació històrica. Tal com explica la directora de la revista Sàpiens, Clàudia Pujol, Catalunya ha de sumar-se a aquest moviment continental de dignificació històrica «per una qüestió de precocitat i d’intensitat». I és que a Catalunya és on més repressió i assassinats va haver-hi per bruixeria en tot l’estat espanyol, juntament amb Navarra i Aragó, i a més, va ser a les Valls d’Àneu (Pirineu) on es va redactar la primera Llei contra la bruixeria (1424) que es té constància a tot Europa.

La campanya està apostant fort perquè els ajuntaments s’involucrin i organitzin actes de desgreuge a nivell oficial i per facilitar-ho, s’ha generat una moció genèrica per poder-la portar als plens municipals. De moment, el primer acte agendat serà el del 8 d’abril a Reus, on es recordaran i es dignificaran les dones que van ser jutjades per bruixeria pel Consell Municipal de Reus en el judici de 1548.

No eren bruixes: eren vídues, remeieres, dones independents, dones migrades, llevadores, dones pobres, marginades… dones que no complien amb el seu rol normatiu de gènere i que van servir de boc expiatori per justificar desastres naturals, epidèmies i tota classe de malures. Van ser tres-cents anys de tortura i repressió, un dels majors episodis de feminicidi de la nostra història, el qual va servir per controlar i usurpar la pràctica reproductiva i el coneixement medicinal ancestral de les dones. En la línia de recerques històriques com la de Silvia Federici o Mona Chollet, el reportatge també fa palès la desvaloració social del subjecte dona i els intents de monopolització masculina vers els esmentats coneixement. Cristina Masanés, autora d’un dels textos del reportatge, documenta com, paral·lelament a la cacera de bruixes, es va fer forta la nova Ciència Mèdica Moderna i enaltir el gremi d’apotecaris amb la creació del Col·legi d’Apotecaris a Aragó i Catalunya, ambdues amb exclusivitat masculina.

suscribete al periodismo feminista

Importants recerques historiogràfiques

Tot i que la repressió s’estima que va colpir a més d’un miler de dones, en el reportatge s’han pogut documentar i situar més de 700 processos per bruixeria en més de 200 poblacions (es pot consultar a la publicació del cens interactiu). Aquest llistat inèdit representa una novetat historiogràfica, ja que és el cens més complet sobre els processaments per bruixeria que s’ha publicat mai a Catalunya entre els segles XV i XVIII.

Una altre aspecte rellevant de l’estudi és la particularitat de les instàncies que instigaven i jutjaven els crims de bruixeria a Catalunya, fet que explica la intensitat de la repressió en els segles moderns. Al contrari que en altres indrets europeus, la Santa Inquisició no va abanderar la cacera de bruixes. Catalunya, en tenir una descentralització del poder amb autonomia jurisdiccional de les elits locals, les autoritats seglars catalanes eren les qui ordenaven i jutjaven en el marc dels procediments d’excepció. Per tant, és en el context civil on es produeix aquesta persecució amb la implicació de la societat, sigui per acció o per omissió, al llarg dels segles XV-XVIII. «També som les nétes d’aquells homes i dones que per por, per ignorància, per mala fe… van assenyalar altres dones com a bruixes, van testificar en els seus judicis i van assistir a les seves execucions amb aplaudiments», afirma Claudia Pujol. En aquest sentit, com ja ha teoritzat Federici, la demonització del subjecte bruixa no generava cap empatia ni solidaritat humana.

El reportatge també documenta el negoci que comportava la «cacera de bruixes», detallant el paper dels caçadors de bruixes o la creació dels tribunals amb impostos extraordinaris (jutges, assessors, botxins, material de tortura, carcellers, notaris, escrivans…), tal i com relata el text d’Agnès Rotger.

Finalment, cal recordar, que actualment a diverses parts del món com Aràbia Saudita, a les sectes evangelistes i pentecostals a Amèrica Llatina o a diversos estats africans, es continua aplicant el delicte de bruixeria. Un exemple clar el trobem al documental The Letter de Maia Lekow i Christopher King, inclosa en el DocsBarcelona i que actualment es pot veure a diverses sales d’arreu de l’estat aquest mes de març. Un documental que narra el drama i els interessos que hi ha darrere de les acusacions de bruixeria a les àvies i dones grans a Kenya. Una mostra més que la cacera de bruixes està a l’ordre del dia en moltes parts del món. Un fenomen que, com bé explica Masanés, «encreua fonamentalisme religiós, intransigència social i patriarcat», comportant l’assassinat i repressió brutal de moltes dones.

Fi de campanya amb un gran acte de desgreuge

La campanya es va presentar el passat 6 de març amb un acte públic i actualment es troba en període d’adhesions, tant individuals com col·lectives. S’espera que d’aquí a la tardor, tant administracions com entitats vulguin organitzar xerrades i actes de desgreuge i de reparació de la memòria històrica a les seves poblacions. D’aquesta manera, les organitzadores se sumen al moviment europeu de recuperació de la memòria i dignificació. Països com Suïssa, on ja s’han produït diverses exoneracions d’assassinats, Alemanya o Noruega són exemples de reparació històrica. De fet, la campanya podria trobar moltes similituds amb l’homòloga escocesa ‘Witches of Scotland’ que es marca indultar totes les condemnades i generar un procès de dignificació històrica al màxim nivell institucional escocès. A escala estatal, només trobem accions similars a Euskal Herria, on les Juntes Generals de Biscaia, ajuntaments de la comarca del Duranguesado o el Parlament de Navarra també van impulsar accions de disculpa i reparació històrica.

La campanya finalitzarà a la tardor amb la presentació d’una resolució al Parlament de Catalunya i amb un gran acte de desgreuge en l’àmbit català, «que serveixi, ni que sigui simbòlicament, per visibilitzar i denunciar aquest feminicidi en tota regla i per dignificar la memòria de totes aquestes dones», explica Clàudia Pujol. Perquè no només som les nétes de les bruixes que no van poder cremar, sinó de totes aquelles i aquells que van participar en aquesta atrocitat. Perquè cal mirar al passat, per no reproduir el mateix ni en el present, ni en el futur.

 


Llegeix altres articles sobre la caça de bruixes:

Download PDF
master violencia de género universidad de valencia

Artículos relacionados

Últimas publicaciones

ayuda a Gaza
Download PDF

Título

Ir a Arriba