Els feminismes colonitzadors i les seues violències sexistes Participa

Nota: Esta es la sección de libre publicación en la que promovemos la participación de las lectoras. Publicamos contenidos que nos parecen interesantes aunque no coincidan con nuestra línea editorial ni con nuestros criterios de edición. Máximo 3 folios.

Irene

Fa uns dies vam rebre la visita d’un grup de gent jove palestina a casa nostra per compartir un espai polític d’intercanvi d’experiències i resistències. En finalitzar l’acte de solidaritat internacionalista, anàrem a un altre espai de la ciutat en què s’estava desenvolupant una activitat popular, al carrer, organitzada pels moviments socials de la ciutat, on les persones que ens visitaven podien seguir coneixent la nostra realitat política i cultural. Allà, en un ambient de festa del rotllo, una dona començà a increpar les xiques palestines cridant: «no sou lliures, no sou lliures!», tot mentre estirava el vel d’una d’elles, un fet humiliant i denigrant per aquestes dones (de les 9 palestines del grup, 4 en portaven). La dona autòctona va cridar que ella era anarquista i feminista i que «elles no eren lliures, que es llevaren allò del cap».

Vam viure com donem lliçons de llibertat des dels nostres feminismes, occidentals i occidentalistes, i com dictaminem que altres dones del món han de ser lliures o deixar de ser-ho. Feminismes blancs que són la mesura de totes les coses, des dels quals es construeix una superioritat paternalista cap a dones d’altres cultures i lleis universals diferents. Feminismes colonitzadors que es doten d’arguments islamofòbics i xenòfobs dins del nostre gueto.

Vam viure una nova agressió sexista en un espai del rotllo perquè, la islamofòbia de gènere, també és sexisme. Espais teòricament alliberats on no estem segures aquelles que els freqüentem, i on no som capaces de garantir la seguretat i la cura de totes.

Just aquest estiu vam participar en una brigada de solidaritat internacionalista i feminista a Palestina i, a Bait Alkarama (Nablus, Cisjordània), escoltàrem: «ens cobrim el pèl, però no ens tapem el cap. El vel no ens lleva la llibertat»; més enllà del que tinguem damunt del cap o dels genolls, no ens tapem les idees. Això em féu entendre el vel com un fet cultural, no adscrit estrictament a qüestions religioses i, en algunes parts del món, com un tret de resistència antiimperialista. Així doncs, entenc aquesta agressió com un fet colonial i patriarcal. La nostra resposta, autodefensa feminista.

Volem vides dignes, diverses i inclusives. Lliures de violències sexistes i també de colonialismes.

Els feminismes colonitzadors i les seues violències sexistes
0 votes, 0.00 avg. rating (0% score)

Revista que ofrece periodismo y opinión con un enfoque crítico, feminista, transgresor y disfrutón.

Uso de cookies

Nosotras también hemos sucumbido a las cookies y eso que no son de chocolate. Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies