fbpx

Resposta a l’article ‘Els nens de la cua tornen a Barcelona” Participa

Nota: Esta es la sección de libre publicación en la que promovemos la participación de las lectoras. Publicamos contenidos que nos parecen interesantes aunque no coincidan con nuestra línea editorial ni con nuestros criterios de edición. Máximo 3 folios.

Associació Harraga*
#nadavalesihayunniñoenlacalle

El passat 18 d’Abril El Periódico publica un article sobre l’aparició dels nens de la cola als quals tenen l’atreviment d’anomenar-los “Chemkar”, paraula àrab que significa delinqüent, amb una connotació terriblement negativa, i posem en dubte que, a la seva terra natal aquests nens siguin coneguts d’aquesta manera, ja que hi ha molts termes per definir-los com per exemple, “Harraga” que vindria a definir com “el que crema fronteres a la recerca d’un futur millor” terme molt diferenciat del que s’utilitza en l’article quan ens referim al cap i a la fi, de nens.

Els acusen d’estar desarrelats, ser addictes a la cola i robar telèfons i bosses; “es llancen a robar amb absoluta descaradura. Es creuen impunes, subratlla una font policial”, Aquest tipus de generalitzacions tracten un tema tan complicat com és el dels nens que escapen d’una institució que no consideren com a pròpia, nens que han passat anys al carrer, principalment en el seu procés migratori, i que no confien en un sistema pensat per enriquir-se de la pobresa i troben l’afecte i reconeixement en el grup d’iguals. Un grup que els adults i els “grans professionals” consideren “nociu per al menor”, Harraga treballa l’addicció a la cola (i els grans assoliments vénen per part del grup d’iguals) consciencia als nens sobre els riscos i impulsa la necessitat de cuidar dels petits, que és imprescindible.

Considerem que utilitzar un llenguatge tan esbiaixat i terriblement basat en prejudicis per parlar dels nens, denota la poca capacitat dels mitjans de comunicació per tractar certs temes socials. A Melilla diàriament apareixen titulars sobre els MENA i les seves maquiavèl·liques vides, periòdics com el Melilla Hoy o El Faro Melilla empren titulars d’aquest calibre: “El president adverteix que centenars de MENES volen entrar a Melilla” , “La AUGC denúncia que hi ha 400 MENES al carrer i demana a la ciutat que actuï” “Dos educadors de carrer a la caça de MENES en la porta de bars i supermercats”, els mitjans de comunicació són el reflex d’un pensament col·lectiu que a més de generar opinió, propicien que el rebuig a la persona migrant arribi també als nens. Els mass media són l’arma més poderosa i cal anar en compte alhora de tractar certs temes.

La idea xenòfoba que “rebutgen” les engrunes que Occident deixa per a ells, està constantment present. Quan hi ha nens que escapen d’un sistema de protecció, alguna cosa passa en aquest sistema, alguna cosa cal canviar, i de nou tendim a pensar que són ells els que no s’adapten, que són ells els que no volen les engrunes d’Occident (les quals oferim amb total orgull).

Gràcies a Zainaba per donar un toc de seny a l’article; el que necessiten és una família, una societat capaç d’acollir, capaç de criar, un barri que cuidi i treballi conjuntament. José Palazón repeteix constantment una frase en la seva lluita incansable pels nens migrants de Melilla: “Quan un nen arriba sol a un país, pansa a ser un nen de tots”.

La criminalització és el camí més fàcil: a Melilla la gent s’organitza per sortir a donar pallisses als nens del carrer davant una mirada indiferent per part de la societat. Aquest extrem no està tan lluny… simplement cal deixar entrar als nostres caps l’odi cap al que ve d’altra terra, cap a “el que no s’adapta” i que els mitjans de comunicació reforcin aquesta idea. Aquí està la barreja perfecta per deixar de veure nens i veure a “Chemkar”, delinqüents que amenacen el nostre bonic sistema de benestar.

*Harraga és una associació que treballa amb els nens del carrer de la ciutat autònoma de Melilla. Aquesta, realitza diferents línies d’actuació encarades a controlar el consum, exercir un acompanyament en la situació de carrer dels nens i denunciar les vulneracions de drets.

Resposta a l’article ‘Els nens de la cua tornen a Barcelona”
0 votes, 0.00 avg. rating (0% score)

Revista que ofrece periodismo y opinión con un enfoque crítico, feminista, transgresor y disfrutón.

Uso de cookies

Nosotras también hemos sucumbido a las cookies y eso que no son de chocolate. Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies