Què poden esperar els feminismes del govern de Syriza?

Què poden esperar els feminismes del govern de Syriza?

Moltes feministes participen a Syriza i no són poques les que van celebrar la seva victòria. Però l’escassa atenció mostrada en campanya per la coalició cap a l'agenda de drets de les dones i persones LGTBI fa preveure la mobilització com a imprescindible.

07/03/2016

Text traduit per La Directa.

Hibai Arbide Aza./ Atenes

Banderes morades i vermelles en l'acte de tancament de la campanya electoral de Syriza  Links.org.au

Banderes morades i vermelles en l’acte de tancament de la campanya electoral de Syriza Links.org.au

Alexis Tsipras puja a l’escenari per celebrar la victòria electoral. A les primeres files de la multitud que li espera onegen desenes de banderes morades. Una mica més enrere, banderes vermelles, verdes, amb l’arc de Sant Martí i banderes d’infinitat de partits de l’esquerra europea. Veient la posició privilegiada del violeta es podria creure que la Coalició d’Esquerra Radical (SYRIZA) reserva un lloc destacat a les reivindicacions feministes. Per desgràcia, no és així.

suscribete al periodismo feminista

De fet, tal com destacava l’editorial de la publicació feminista To mov, hi ha temes dels quals no s’ha sentit a parlar durant la campanya electoral: la desigualtat salarial, la violència masclista o el treball domèstic no remunerat. Ni tan sols hem sentit promeses de canvi sobre aquests temes.

En la seva proposta de govern durant la campanya només han incidit a proposar igualtat salarial entre homes i dones i a reformar la constitució per garantir la separació Església-Estat

Aquest article ressaltava que en els seus espots electorals els candidats dels partits conservadors grecs només es dirigeixen als homes. Afirmava que, pel que sembla, les gregues no mereixen que els polítics els expliquin res. No era del tot precís. Roge, un asturià resident a Grècia, feia una observació interessant: hi ha un partit que en el seu anunci electoral sí que es va dirigir específicament a les joves, i ho va fer amb un resultat igual o més masclista que els anteriors.

To Potami –que ha aconseguit 17 escons– no ha tingut una altra ocurrència que sexualitzar a les noves votants i parlar de “la primera vegada” a la campanya electoral reproduint tots i cadascun dels tòpics que l’heteropatriarcat pretén imposar a la pèrdua de la virginitat femenina: la primera vegada és memorable, ell (no pot ser ella, clar, és Ell) ha de ser un home de fiar, les seves intencions han de ser honestes, que no s’aprofiti de tu, t’ha de demostrar seguretat, ha de respectar-te, etcètera.

“A Grècia, les qüestions de gènere i el feminisme estan relegats, fins i tot dins dels partits d’esquerra i els moviments socials” assegura Roge. A mi sempre em resulta una mica incòmode quan algú diu des de Madrid, Barcelona o Bilbao alguna cosa tipus “a Grècia queda molt per avançar en temes de gènere”. No perquè no sigui cert, sinó perquè podria fer la impressió que a l’Estat espanyol tenen motius per presumir. Però Roge ho diu des de Thessaloniki i té raó: a Grècia sempre hi ha temes als quals se’ls dóna més importància.

“Les principals víctimes de la crisi som les dones”, diu taxativa Vasilakaki, una professora d’adults atenesa. “Els índexs de pobresa són majors en les dones que en els homes, igual que l’atur. Les retallades socials impliquen un augment dels tasques de cures que recauen en nosaltres. Hi ha molts suïcidis de dones… Per si no n’hi hagués prou, la crisi està tenint efectes col·laterals dels quals ningú en parla. Molts homes a l’atur no són capaços d’assumir la seva situació. Estan educats per ser els que porten el menjar a casa; la falta d’ingressos els provoca frustració i això es tradueix en un augment de la violència de gènere”. Des de 1986, la interrupció voluntària de l’embaràs és lliure durant les primeres dotze setmanes i la cobreix la seguretat social. El problema és que, amb la crisi, milions de persones s’han quedat sense cobertura sanitària, fet que ha ocasionat un augment d’avortaments insegurs.

Bolota, també atenès, militant de Syriza i participant des de fa molts anys en moviments socials, assenteix i afegeix: “Les dones han de buscar-se la vida i prendre les regnes de la casa. Ho fan a través de les associacions de suport mutu als seus barris com a Solidaritat Per a Tots”. Solidarity 4 All és una xarxa que coordina assemblees de barri, clíniques socials, menjadors, bancs d’aliments, iniciatives per garantir l’accés a l’habitatge o els subministraments bàsics. Està formada majoritàriament per dones i s’estén per tota Grècia, comptant amb més de 400 nodes.

Un altre dels exemples de dignitat és la coordinadora de netejadores en lluita. La seva mobilització s’ha convertit en un símbol contra l’austeritat, un dels pocs que desperta simpaties unitàries des de l’enorme mobilització indignada viscuda els anys 2011 i 2012. Són part de les 595 dones que netejaven les oficines del Ministeri d’Hisenda, fins que van ser acomiadades el setembre de 2013 per ordre de la Troica i substituïdes per una empresa de subcontractació. 11.500 funcionàries van ser acomiadades en total.

Evangelia Alexaki, una de les seves portaveus, explica que fa 266 dies que estan acampades en l’entrada del Ministeri. “La Troika ha portat Grècia a una crisi humanitària. La situació és dramàtica, no hi ha marge per a més retallades: hi ha gana, milió i mig d’aturats, un alarmant atur juvenil, 7.500 suïcidis dels quals ningú parla… És un problema de tota Europa, per la qual cosa hem de respondre juntes. Hem d’intentar unir-nos contra els programes d’ajustos i crear una nova Europa fraternal oposada a l’Europa de Merkel i els bancs”.

“El curiós és que a Grècia hi ha moltes dones que tenen pràctiques feministes però que, si els ho preguntes, et diuen que elles no són feministes” comenta Vasilakaki. “Són dones que practiquen la solidaritat mútua, que es rebel·len conscientment o inconscientment contra els rols assignats, que estan empoderades; però que, lamentablement, no es defineixen com a feministes. Associen la paraula feminisme a determinades associacions de dones de classe alta que no parlen d’aquests temes”.

En realitat, a Grècia no hi ha només aquest tipus d’associacionisme de dones; també hi ha organitzacions, col·lectius i grups que conjuguen la infinitat de matisos dels diferents corrents feministes. Des de les més clàssiques i majoritàries fins als feminismes autònoms més radicals. Hi ha diverses publicacions periòdiques i programes de ràdio, tant a Atenes com en altres ciutats. Expressions com el feminisme queer o el transfeminisme són encara molt incipients. Per tenir-ne una idea, a la manifestació convocada per la Coordinadora Trans d’Atenes el passat 25 de novembre no érem més de 200 persones –en una ciutat que frega els set milions d’habitants.

Tsipiras i els drets LGTB

El programa de Syriza és molt just en aquest sentit. Encara que moltes feministes participen a Syriza i no són poques les que van celebrar la seva victòria, en la seva proposta de govern durant la campanya només han incidit a proposar igualtat salarial entre homes i dones i a reformar la constitució per garantir la separació Església-Estat.

Una de les qüestions més criticades durant les últimes setmanes de campanya van ser les declaracions LGTBfòbiques de Tsipras, que va qualificar d’assumpte “científicament controvertit” l’adopció de nenes per part de parelles de gais i lesbianes. Moltes veus tant dins com fora de la formació d’esquerres van recordar que aquestes paraules són una opinió personal del candidat que atempten contra el sentit comú i contra els estatuts del mateix partit, que inclouen diverses clàusules per garantir la “no discriminació de gais, lesbianes i transsexuals”.

Bolota ho té clar: “Guanyar les eleccions és difícil, però a partir del 26 comença allò realment important. No podem creure que pel fet d’estar al govern ho tenim tot fet. Hem de tenir clar que per complir el nostre programa i per tal d’anar més enllà d’ell en qüestions com la llei de parelles de fet, l’adopció o la prevenció de la violència de gènere, la mobilització serà imprescindible”.

Hem d’entendre que Syriza és, en primer terme, un instrument per no pagar el deute. Això no significa que, com ha estat habitual tant en l’esquerra com en la dreta, les polítiques d’igualtat hagin de quedar relegades a un segon pla. Al contrari, significa d’una banda que l’impagament és condició sine qua non per desenvolupar qualsevol política social i d’igualtat. I de l’altra, que Syriza no és un espai exempt de contradiccions i conflictes interns. Serà, per això mateix, un govern susceptible de ser pressionat tant des de dins com des de fora. Després de la victòria electoral, tot està per guanyar.

Download PDF
master violencia de género universidad de valencia

Artículos relacionados

Últimas publicaciones

ayuda a Gaza
Download PDF

Título

Ir a Arriba